Com s’acostuma a dir, els nens no neixen amb un manual d’instruccions. De la mateixa manera, la vida no disposa d’un manual d’instruccions. I són tantes les variables a tenir en compte que sovint, per manca de temps, per les presses o per altres aficions, rebutgem reflexionar sobre la dinàmica de l’existència. És aquest rebuig el que ens fa atansar, de tant en tant, a llibres que afirmen haver descobert els secrets de l’existència que, al cap i a la fi, són les guies del cobejat manual d’instruccions. Així, observem com una munió important de persones segueixen les passes indicades per qualsevol il·luminat. Per exemple, davant l’astorament que provoca la vida, hi ha molts individus que volen creure que una Harmonia Universal ens envia senyals que hem d’interpretar si volem seguir un camí que ens proporcioni plaer i que ens deslliuri d’una mort sobtada. Per tant les associacions numèriques, les frustracions, l’aparició de malalties, l’arribada de desgràcies… tot són indicadors que es poden interpretar per arribar a certes conclusions. El principal problema d’aquesta particular visió de l’existència és que no hi ha regles clares, tot són interpretacions de l’individu molt personals, gens genèriques i, a més a més, boiroses.

Read the rest of this entry »

Tweet

Hi ha qui associa l’egoisme a l’Ego i, al mateix temps, considera l’Ego com una entitat amb vida pròpia. Normalment acostuma a ser una concepció on també hi cap el Subconscient. I a la vegada es considera l’egoisme com quelcom que cal capar. Aquesta censura de l’egoisme acostuma a ser força traumàtica perquè significa renunciar a un gran nombre de plaers i no estem precisament curulls de plaers. Read the rest of this entry »

Tweet

Malgrat el bri d’esperança que suposa l’acceptació d’un progrés global i malgrat el bri d’esperança que suposa acceptar un control cada cop major dels estímuls que els éssers humans perceben; malgrat tot això és ben clar que la vida és dura. Per tant un tarannà feliç impacta molt més que un tarannà depressiu i s’allunya de la realitat amb un posat força artificial. Read the rest of this entry »

Tweet

La nostra dimensió vital es compon de temps i espai i, al mateix temps, d’altres components, o dimensions, els quals caracteritzen el conjunt de realitat on vivim. Així doncs ens envolta un món d’unicitats, atzarós, amb causalitats que presenten una constància en el temps, amb permanències, amb impossibilitat de viatjar al passat i amb impossibilitat d’observar el futur. Entre totes aquestes dimensions m’agradaria analitzar la impossibilitat d’observar el futur. Read the rest of this entry »

Tweet

Molts esforços s’esmercen, a nivell reflexiu, per intentar establir un concepte de Déu o per intentar encaixar la seva existència dins el tipus d’Univers que coneixem. En canvi poc s’ocupa la Filosofia per definir existències extraterrestres o per encaixar-les dins la nostra realitat. I sens dubte és un tema força interessat per intentar fer algun tipus d’aproximació. Read the rest of this entry »

Tweet

Dos fets són simultanis quan tenen lloc, per exemple, en un mateix interval de rellotge. Especifico «rellotge» perquè mesura el concepte de temps relativista o convencional. La simultaneïtat, tot emprant rellotges per definir-la, és una característica molt comprensiva, la qual forma part de la nostra dimensió vital. Read the rest of this entry »

Tweet

No us ha passat que hi ha massa discursos al voltant de vosaltres en els que predominen les obvietats? I no estic parlant, per exemple, en les entrevistes a famosos o, especialment, a famosos esportistes. Em refereixo a discursos en forma de llibre, en forma de xerrada o de conferència. Jo, a diferència del que podria suggerir-se de les reflexions sobre el llenguatge estructurades per Wittgenstein, considero que el llenguatge és infinit perquè té la capacitat d’evolucionar. I faig aquesta afirmació per no culpar injustament el llenguatge de les nostres obvietats. Read the rest of this entry »

Tweet

Com defugir de viure en un caos si la realitat és un conjunt d’unicitats? Hi ha una forma de defugir: endreçant totes les coses. De fet, viure en un entorn endreçat és una de les formes que tenim per relaxar-nos. Read the rest of this entry »

Tweet

A més dels malabarismes físics i mentals que hem de fer per moure’ns enmig del garbuix de misèries quotidianes a les quals ens hem d’enfrontar, tenim un pes transcendent al damunt que emmarca totes les desgràcies per resoldre. Es tracta de l’existencialisme més rosegador; és a dir: tenir una existència global sense sentit. Aquesta convicció filosòfica, fortament arrelada en els existencialistes francesos del segle passat, sembla assumida per una gran part de la societat. Però de debò es pot assumir que les nostres vides no tenen un sentit?

Read the rest of this entry »

Tweet

Sempre ha existit la preocupació de poder canviar l’entorn. Sempre. I els filòsofs en concret han teoritzat sobre les formes d’alterar l’entorn. Quan hom observa que l’entorn costa de canviar i que, a la vegada, no tots els canvis són possibles, aleshores apareix la frustració i una frustració prolongada aboca inevitablement a l’amargor.  És en aquest punt que el filòsof renega de llurs reflexions i aposta per un capteniment activista. És quan el filòsof passa de la teoria a posar en pràctica la teoria. Read the rest of this entry »

Tweet