gener31
Imatge: YouTube
Com s’acostuma a dir, els nens no neixen amb un manual d’instruccions. De la mateixa manera, la vida no disposa d’un manual d’instruccions. I són tantes les variables a tenir en compte que sovint, per manca de temps, per les presses o per altres aficions, rebutgem reflexionar sobre la dinàmica de l’existència. És aquest rebuig el que ens fa atansar, de tant en tant, a llibres que afirmen haver descobert els secrets de l’existència que, al cap i a la fi, són les guies del cobejat manual d’instruccions. Així, observem com una munió important de persones segueixen les passes indicades per qualsevol il·luminat. Per exemple, davant l’astorament que provoca la vida, hi ha molts individus que volen creure que una Harmonia Universal ens envia senyals que hem d’interpretar si volem seguir un camí que ens proporcioni plaer i que ens deslliuri d’una mort sobtada. Per tant les associacions numèriques, les frustracions, l’aparició de malalties, l’arribada de desgràcies… tot són indicadors que es poden interpretar per arribar a certes conclusions. El principal problema d’aquesta particular visió de l’existència és que no hi ha regles clares, tot són interpretacions de l’individu molt personals, gens genèriques i, a més a més, boiroses.
D’entrada un dubte: i si no hi ha una Harmonia Universal que ens enviï senyals? És clar que la natura és harmoniosa, com bé remarcava Spinoza, però aquesta harmonia està inclosa, per exemple, en malalties o catàstrofes de tota mena. Tanmateix els éssers humans sabem quan ens trobem en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres. Dit això, aquesta possible harmonia que es troba a tot arreu, ens envia senyals? Això és més dubtós perquè implica l’existència d’una Consciència Universal o, si voleu, d’un Déu.
El que succeeix és que gran part dels individus que creuen que l’existència consisteix a anar seguint senyals, no són religiosos. Creuen, això sí, que hi ha una força superior que vetlla per ells. Clarament quan parlem de forces i energies superiors, la ignorància de tots plegats encén la nostra imaginació més fantàstica i alhora més dispersa.
Article: Albert Cebrián
