Arriba a la plataforma Netflix el darrer film dels germans Àlex i David Pastor, ‘Hogar’. Es tracta d’una proposta destinada al Festival de Cinema Espanyol de Málaga que, per les circumstàncies que tots coneixem, ha hagut d’avançar la seva estrena. Després d’un parell de propostes de cinema apocalíptic en la variant de les pandèmies, ‘Infectados’ (2010) i ‘Los últimos días’ (2013), els germans Pastor aparquen el fantàstic pel thriller psicològic a partir d’un cinema de la quotidianitat amb la bretxa social de fons. Un executiu publicitari acomiadat, Javier Gómez (Javier Gutiérrez), és denigrat en una entrevista de feina, la primera de moltes. La manca d’ingressos el força a mudar-se, amb la seva dona i fill, d’un pis d’alt estànding a St. Gervasi a un pis petit al Carmel. En aquesta cruïlla vita, Javier no pensa renunciar de cap de les maneres a l’antic posicionament social. Una situació de partida que recorda aquells films amb executius i agents de vendes incapaços d’assumir l’atur, portant una vida falsa a esquenes dels seus, com ‘El empleo del tiempo’ (2001, Laurent Cantet).
Es referma la consolidació del director xinès Diao Yinan amb ‘El lago del ganso salvaje’ després d’un eficient film de gènere negre, ‘Black Coal’ (2014). Aquest moment de plenitud arriba després d’una trajectòria com a guionista per a cineastes com Shi Runjiu o Zhang Yang i un llunyà debut en el llargmetratge amb ‘Uniform’ (2003) que aniria seguit de ‘Night Train’ (2007). Després de competir al passat Festival de Canes arriba ara als cinemes el film xinès ‘El lago del ganso salvaje’, un trepidant relat policíac protagonitzat per un gàngster acabat de sortir de la presó, Zhou Zenong (Hu Ge). Read the rest of this entry »
Flamant guanyadora del Globus d’Or a millor pel·lícula i millor director, ‘1917’ del britànic Sam Mendes arriba ara als cinemes. El director d‘American Beauty’ (1999) o ‘Skyfall’ (2017), responsable també del guió al costat de Krysty Wilson Cairns, ret homenatge al seu avi, destinat al front europeu durant la I G.M. ‘1917’, un esplendorós i alhora íntim film bèl·lic, està ambientat en la guerra de trinxeres europees en sòl francès i protagonitzat, bàsicament, per dos soldats de les tropes britàniques que reben l’encàrrec d’una missió impossible. Read the rest of this entry »
Després de conquerir el Premi del Jurat al passat Festival de Venècia, ‘El oficial y el espía’ del veterà cineasta polonès Roman Polanski aterra a les nostres cartelleres. Primer de tot potser caldria esmentar la traducció penosa del títol original ‘Jo acuso’, ja que ‘El oficial y el espia’ rebaixa substancialment el to directe i contundent de l’enunciat original. Crec que la distribuïdora ha aplicat un innecessari codi d’autocensura que ha pretès esquivar el contingut polític d’un enunciat que ha servit sovint de crit de denúncia d’actes injustos. Read the rest of this entry »
Després de ‘Lady Bird’ (2017), la cineasta Greta Gerwig ens presenta la seva segona pel·lícula, una nova i personal versió del clàssic ‘Donetes’ de Louise May Alcott. La directora nord-americana s’encarrega ella mateixa de d’escriure’n el guió adaptat tal com va fer en la seva primera pel·lícula o, també, en l’emblemàtic film independent ‘Frances Ha’ (2012, Noah Baumbach), que protagonitzava la mateixa Gerwig. Read the rest of this entry »
A ‘El traidor’, el veterà realitzador italià Marco Bellocchio, figura indiscutible del cinema polític europeu modern, s’endinsa en la personalitat del primer confident de la màfia a Sicília els anys 80 del passat segle. Amb un guió del propi Bellocchio, Ludovica Rampoldi, Valia Santella i Francesco Piccolo, ‘El traidor’ es centra en la figura històrica del mafiós Buscetta (Pierfrancesco Favino). El film s’estructura a través de diverses anades i vingudes en el temps, alternant flashbacks del passat amb el relat cronològic dels fets. Un espai temporal que reuneix uns trenta anys de criminalitat extrema de l’organització mafiosa siciliana Cosa Nostra, dedicada al tràfic de drogues, sobretot, heroïna, des dels anys 80 fins a tombant de segle XX. Read the rest of this entry »
Els germans Dardenne van aconseguir el Premi a la millor direcció al passat Festival de Canes pel seu retrat d’un adolescent radicalitzat per culpa una concepció fanatitzada de l’Islam a ‘El joven Ahmed’. Amb aquest premi tan valuós, els Dardenne afegeixen un nou guardó a la llarga llista de premis obtinguts al Festival de Canes, en què sobresurten dues Palmes d’Or per ‘Rosetta’ (1999) i ‘L’enfant’ (2005).
Arriba a la plataforma Netflix una interessant proposta sobre el drama dels refugiats africans engolits pel mar, Atlantique’ de Mati Diop, Gran Premi del Jurat del 72è Festival de Cinema de Canes. Cal esmentar que aquest premi a l’actriu i directora francesa-senegalesa Mati Diop és el primer Gran Premi a Canes per a una realitzadora de color. Per al debut en el llargmetratge, Mati Diop recupera la idea d’un curtmetratge anterior del 2009 amb el mateix títol que el seu debut en el llargmetratge, ‘Atlantique’.
‘La hija de un ladrón’ és una pel·lícula d’excel·lents resultats que ens revela una prometedora directora jove debutant, Belén Funes, coautora també del guió al costat de Marçal Cebrián. Aquesta història de la jove orfe Sara que s’enfronta amb les urpes als contratemps i adversitats de la vida, ens descobreix el talent interpretatiu d’una Greta Fernández que enguany viu el seu moment daurat de rellançament. Després de protagonitzar ‘Elisa y Marcela’ (2019, Isabel Coixet), Greta Fernández ha conquerit La Concha d’Or del 67è Festival de Cinema de Sant Sebastià pel seu gran paper a ‘La hija de un ladrón’.
Què tenen a veure el carbonat de calci, amb una declaració d’amor en el pont de les cadenes o observant la millor posta de sol del món? Doncs, òbviament res…, o potser sí? Aquesta estranya conjunció va tenir lloc – segur que per primera i darrera vegada – en la funció de diumenge passat a l’espectacle ‘Bona gent‘, a càrrec del popular actor Quim Masferrer. Read the rest of this entry »
Comentaris recents