I si els éssers humans fóssim El Creador?
Descartes, a les seves Meditacions metafísiques, segons ell, ens donava una demostració de l’existència de Déu. I Sant Agustí a les seves Confessions no podia estar-se, pàgina sí, pàgina no, de lloar-lo amb gran passió. Però, i si Déu fóssim els éssers humans? Aleshores ja no es tractaria d’un element, més o menys, extern a nosaltres.
Què ens faria a nosaltres creadors d’universos, com es pot extreure del concepte més acceptat de Déu? Justament l’evolució universal que l’ésser humà està experimentant. Si observem la dinàmica del Cosmos, partint de l’energia sorgeix la matèria i, més endavant, apareix la consciència humana. Un cop arribats a aquest punt, quin hauria de ser l’esglaó evolutiu més enllà de la consciència humana? Doncs la creació d’un espai-mort, on aprofitar l’experiència dels individus per seguir construint un progrés global.
Molt probablement durant aquest segle anirem definint les característiques de l’espai-mort. Ara per ara una de les característiques possibles és que les persones hagin de descobrir o crear camins per arribar-hi. Però una possibilitat és que amb la nostra intel·ligència creem l’espai-mort amb la seva totalitat, armonitzant-lo, fonent-lo, amb els espais-mort creats per altres individus.
La possibilitat que nosaltres creem l’espai-mort implica, per exemple, l’existència d’un gran nombre d’escenaris. L’experiència vital segurament jugaria un important paper per definir cada creació.
L’ésser humà com a creador no només construiria escenaris sinó que podria, també, construir éssers intel·ligents. Aquest fet ens evoca immediatament els canvis a l’entorn que actualment som capaços de practicar en vida, amb la intel·ligència artificial, la realitat virtual o la realitat augmentada. Però adaptar un entorn després de morts va molt més enllà de la tecnologia que actualment coneixem. Es tractaria de ser creatius per aprofitar el conjunt d’experiències que hem acumulat i per retrobar-nos segurament amb éssers estimats. Descobrir que l’espai-mort no ens ve donat: el creem nosaltres.
Article: Albert Cebrián
