Imatges: YouTube

Com saber si estem envoltats de veritat? Abans de respondre la pregunta, un xic estranya, caldria definir «veritat». La definició és ben senzilla: és la informació, o conjunt d’informacions, construïda en funció de les percepcions dels nostres sentits (dels externs i dels interns -Memòria, Previsió, Comprensió, Reflexió, Imaginació i Psicomotricitat-) obtingudes amb el màxim d’intel·ligència possible.
Per il·lustrar la definició esmentada caldria tenir en compte la llei de les capes o de la premsa del cor. Una llei que ens indica que anant treien capes a la imatge idíl·lica de persones famoses, anem coneixent la veritat de llurs vides i la veritat de llurs personalitats. Aquest tipus de llei ajuda a desmitificar les persones per descobrir la seva essència. És una manera de trobar veritat.

La trobada de veritats ens fa canviar la nostra visió del món i ens permet, a la vegada, situar els coneixements autopersonals dins del lloc social que els pertoca. I cada cop tenim més medis per obtenir veritats. Això és producte de la tendència que ens indica que cada cop som més intel·ligents. Cal esmentar que disciplines com, per exemple, les ciències, la tecnologia o les arts, fan augmentar el grau d’intel·ligència de les societats i, per tant, dels individus.

I què hem de dir de la veritat filosòfica? En aquest cas caldria dir que el posicionament filosòfic de tota mena de teràpies psicològiques o de coaching ajuda a fer una selecció d’aquelles que realment aporten veritats adaptables a la realitat. És a dir, moltes preteses veritats filosòfiques o bé s’interpreten malament o bé, ras i curt, no s’adapten a la realitat.

El pas del temps va posant al descobert tota mena de falòrnies que en el seu moment van pretendre ser veritats amb què enfocar de forma òptima els conflictes quotidians.

En el cas de la Filosofia cada suposada veritat necessita, en cas que sigui falsa, ser substituïda per una altra suposada veritat perquè si no encara aniríem molt més desorientats, com esperits neguitosos a la recerca d’un espai on poder recolzar-nos.

Article: Albert Cebrián

Tweet