entrevistalia.cat | Magazín digital

Web d'entrevistes (i +)

No estem sols

gener3

Carl Sagan

Molts esforços s’esmercen, a nivell reflexiu, per intentar establir un concepte de Déu o per intentar encaixar la seva existència dins el tipus d’Univers que coneixem. En canvi poc s’ocupa la Filosofia per definir existències extraterrestres o per encaixar-les dins la nostra realitat. I sens dubte és un tema força interessat per intentar fer algun tipus d’aproximació.

Carl Sagan va pensar un tipus de criatures extraterrestres molt diferents als humans. Fred Hoyle en canvi proposà la possibilitat que estiguéssim sols a l’Univers. Poso en dubte ambdues opcions. Hom pot afirmar, per lògica, que en un Univers tan immens difícilment som les úniques consciències amb alta intel·ligència que l’habiten. Per altra banda, tot tenint en compte que som únics però no pas especials, cal pensar que la dimensió vital que ens ofereix l’Univers observable generarà consciències amb molts trets físics similars als nostres.

Quan hom cerca l’existència d’una Justícia Universal a l’Univers, la qual harmonitzaria les relacions entre consciències, tot seguint unes lleis intel·ligents específiques, hom cerca potser l’existència d’una Consciència Universal. O no. L’existència d’una Justícia Universal és la que administren els éssers humans i… els éssers intel·ligents extraterrestres. I aquí apareixen nous dubtes: les normes morals dels éssers humans fins a quin punt seran similars a les dels éssers extraterrestres?

L’esmentada pregunta desenvolupa molts temors a contactar amb éssers de civilitzacions extraterrestres. I ens recorda les paraules del filòsof Hobbes: l’home és un llop per a l’home. La violència ens pot arribar de les estrelles però a casa nostra també anem ben servits de violència.

La vida és risc. Si no, ens asseuríem dins de casa i no sortiríem gairebé mai. Per tant, si suposem que hi ha éssers extraterrestres similars a nosaltres, no ens conformarem a restar sols fins a la fi de les nostres vides. Ans el contrari, entomarem el risc i farem els passos que calguin per no estar sols enmig del caos.

Article: Albert Cebrián

Email will not be published

Website example

Your Comment: