Imatge: YouTube

Amb la pretensió de curar tota mena de desordres emocionals la Psicologia ha desenvolupat diferents teràpies, les quals pretenen incidir en el comportament de les persones perquè aquestes adquireixin hàbits i pautes amb les quals afrontar llurs vides. Sabent que aquesta disciplina del saber té la pretensió de «curar», podem afegir la Filosofia com una altra disciplina capaç de «curar»? Abans de donar una resposta, cal fer certes consideracions.
Hi ha filòsofs que entenen la Filosofia com una disciplina del saber amb la que bàsicament remoure l’intel·lecte. Una disciplina que no resol preguntes, ans el contrari: planteja noves preguntes. I, per tant, no esdevé una eina curativa sinó una eina inquietant i, podríem dir, enredaire. En aquesta visió cal, en tot cas, definir si els corrents filosòfics es van succeint dins d’un camí de progrés global en el qual les possibles respostes s’aproximen cada cop més a la dinàmica de la realitat.

Tenir en compte també que en un gran nombre de teràpies psicològiques hi ha fonaments filosòfics que és imprescindible analitzar per afinar els elements curatius propis de les teràpies. En aquest sentit la tasca dels filòsofs consisteix a revisar aquelles bases teòriques per desmuntar pautes terapèutiques que poden ser perjudicials o bé desorientadores.

A partir del que he indicat, pretendre que la Filosofia té propietats curatives és probablement molt pretensiós. Tanmateix la Filosofia ensenya a pensar i, a la vegada, ajuda a refermar conceptes, tot elaborant una estructura de comprensió propera a la realitat.

De totes maneres, crec que els filòsofs no poden renunciar a fer aportacions que ajudin a resoldre tota mena de conflictes que la vida ens planteja. Crec que, en un futur pròxim, es realitzaran treballs de Filosofia que potser seran capaços de transcendir la reflexió per passar a una acció guaridora. Un cop fet aquest pas probablement hi haurà curacions que seran, des de la nostra visió present, petits miracles.

Article: Albert Cebrián

Tweet