Imatges: YouTube

La memòria és un sentit fortament desenvolupat als éssers humans. I llur presència a les nostres vides juga un paper cabdal; per aquest motiu quan ens quedem centrats amb els pensaments, apareix la influència de la memòria per aportar informació i per generar sentiments. Ens mostra el pes que té el passat que hem anat descobrint, dins les nostres vides. I hi ha memòria construïda en bona part per nosaltres i memòria de fets externs a nosaltres; ambdues componen el pes que hem de suportar moltes vegades i d’altres ens ajuda durant la nostra gestió del present.

La memòria ens provoca dolor sempre, malgrat que existeixin records que proporcionen plaer. I justament la quota de dolor que hem de patir s’agafa ferma al pes que, amb els anys, la memòria ens col·loca al damunt. Per aquest motiu hi ha persones que en un present segur, expressen una amargor notable; amargor que sorprèn quan desconeixem el seu dolor acumulat.

Per intentar reduir aquest pes de la memòria que conté tant de dolor, existeix una eina de força utilitat: la reflexió. Certament quan reflexionem podem interpretar de noves maneres els esdeveniments que ens han afectat. Podem alleugerir-los i així fer davallar el pes del conjunt dels records.

Al mateix temps que la reflexió alleugereix el pes de la memòria, el temps també contribueix amb l’oblit a deslliurar-nos dels efectes negatius de la memòria. Els records, com més vells són, menys força tenen; però cal tenir en compte que en el nostre present no parem de construir records. Davant els nous records cal exercitar la reflexió però, a la vegada, també la comprensió.

El que és clar és que no podem abaixar la guàrdia a l’hora de tractar amb cura els nostres records, però, un cop els tinguem més o menys controlats, vindrà a nosaltres, en forma d’expectatives, el pes del futur.

Article: Albert Cebrián

Tweet